L'autora de La bellesa immensa del món amb l'editora, Imma Forment

Ressenya de l’autora

Arran de dos sotracs difícils de comprendre i acceptar van sorgir aquests poemes, talment una necessitat d’alliberar-se de tot el que s’estava vivint. La paraula escrita ajudava a suportar el dolor, el qual s’anava esvaint paulatinament a mesura que passava el temps.

Passaran dies fins que les cicatrius es cloguin i torni de mica en mica la necessitat d’enfilar-se de nou al tren de la vida.

Ignoro el dolor amb un analgèsic

mitigador de la ràbia

que rosega les entranyes.

La ferida es clou.

Preval la cicatriu com un trofeu insòlit.

Han estat les persones estimades i l’esclat de la nova primavera els millors aliats que com un bàlsam han ajudat a suportar la convalescència i cicatritzar les ferides sofertes.

L’estiu era als ulls dels altres.

Jo convalescent,

mirava regalimar la sang

a l’escorça dels dies.

La persona convalescent desitjarà tornar a viure les pròpies experiències d’aquesta vida a moments immensament bella i d’altres d’extrema duresa.

Deixa que la posta

encengui els teus ulls

que clamen la vida.

No es pot delegar la vida, cal endinsar-s’hi de ple i experimentar cada una de les clarors i ombres que ens ofrena. La vida empeny cap endavant, i com diu el poeta Quim Español:

... la vida acaba guanyant sempre.

Núria Viñas Pujolràs

Girona, abril de 2023